Al centre d'arts Santa Mònica hi vam poder gaudir d'una exposició que es titula: EXPOSAR, NO EXPOSAR-SE, EXPOSAR-SE, O EXPOSAR. En aquesta, hi han participat un munt d'artistes com la Dina Kelberman i el Jonathan Brown amb l'obra Reacció en cadena, i la Mònica Rosselló i el Jordi Guillumet amb Tabula rasa. 

 

Tabula Rasa

 

Aquesta obra és feta al 2000 per la Mònica Rosselló i el Jordi Guillumet.

Vam tenir la sort de que la Mònica hi va asistir i ens va poder presentar

ella mateixa el seu treball. 

Ens va explicar que el nom d'aquesta ve de l'antiga Grècia, on es

considerava que la memòria era comparable a una taula de cera sobre

la qual les pròpies experiències anaven deixant la seva emprempta al

llarg de la vida. Depenent de la intensitat de l’esdeveniment, la marca

sobre la taula era més profunda, i el record es feia més permanent. I

aquesata és la metàfora que originà l’expressió ‘Tabula rasa’. 

 

A fi que les que deixen els esdeveniments siguin més perdurables,

l’home ha inventat tot tipus d’objectes i aparells que preserven i

arxiven la memòria individual i col·lectiva. La vista i l’oïda han estat els

sentits més imitats a través d’instruments com les càmeres ,

enregistradores, filmadores... La capacitat de guardar i reproduir a

voluntat és prioritària. És això el que aquests artistes volen capturar

en la seva obra, a través de projeccions, efectes òptics... 

​

En el meu punt de vista, em va agradar moltíssim, l'ambient que es

creava, l'originalitat del tema... A més comptar amb la prèsencia de la

Mònica va estar de molta ajuda ja que ella ens va explicar aquesta amb

detall i escoltar a l'autor parlar-ne sempre és de gran ajuda. 

​

Reacció en cadena

​

Aquesta exposició està feta per la Dina Kelberman i Jonathan Brown,

però està comissariada pel Fèlix Pérez-Hita i el Jonathan Brown. 

​

Aquesta exposició treballa amb  imatges que expliquen una mena

d'historià, és a dir, cada imatge està relacionada amb l'anterior, n'hi

d'algunes que són més figuratives i d'altres més abstractes. Això crea

que hi hagi un recorregut en les imatges, que encara que siguin totes

diferents, n'hi hagi un petit detall que comparteixen que fagi que

estiguin relacionades totes entre si. 

En l'exercici que vam fer abans d'entrar al Santa Mònica de les imatges

encadenades (penjat a l'apartat "encadenat" de la meva web), vam fer

exactament el mateix. Vam buscar relació entre les imatges que ens

anàvem enviar, i va estar molt bé poder fer aquest exercici abans de

veure l'exposició perque després al entrar vam poder veure rapidament

en què consistien aquestes obres.

​

I des de la meva opinió, em va semblar molt original ja que feia que et

fixesis en tots el detalls i reflexionesis qué tenien a veure les unes amb

les altres, a més que si ho començaves a veure tant per la dreta com per

l'esquerra tenia sentit igualment, i això em va agradar perquè feia que

l'obra que sigués tant caótica com ordenada a la vegada.

​

Altres

​

A més a més, vam poder veure exposicions pròpies del

Santa Mónica com:

​

Energia, cultura i canvi climatic:

​

És una colaboració amb la Joana Moll, i ens presenta en forma de

gràfica quant es contamina al Santa Mònica, per tant d'intentar reduir

les despeses elèctriques un 50%. L'artista ha plantejat una taula de

negociació on es realitzen trobades periòdiques per negociar el

pressupost i corregir-ne les possibles desviacions. A aquest projecte

hi participa l'equip, els visitants... Per exemple, no només les coses més

obvies com les despeses energètiques a l'interior de l'edifici, sinó també

per exemple el transport amb el qual ens em mobilitzant cap allà.

En conclusió, obre una oportunitat per debatre la relació entre cultura i

gestió de recursos.

​

Desnonament:

​

Els col·laboradors d'aquesta són la Luana Raiter i el Pedro Bennaton, i és 

la performance més representada al nostre país. És un poema èpic que,

com a l'obra original, només es representa quan és sota demanda.

​

Compta amb escultures, vídeos, escenaris, i cada personatge té un lloc

específic a l'espai on colocar-se. És una obra interactiva perque el públic

hi pugui anar i interpretar per ells mateixos el paper que hi vulguin.

​

​