From the dining table- Harry Styles
IDEA INICIAL:
La nostra idea principal era tractar la depressió adolescent. I a partir d'aquí, va sorgir la idea de tractar la pèrdua d'una persona que estimes, en aquest cas, la mort de la seva parella.
​
SINOPSI:
Noia que se sent atrapada en un moment del seu passat i no sap passar pàgina. Després de la tragèdia, ja no torna a ser la mateixa, tots els dies per ella són el mateix i està atrapada en una rutina monòtona i infinita.
​
OBJECTIUS:
​
1. Concienciar al públic de l'importància de la salut mental.
2. Transmetre, que no deixi indiferent a ningú.
3. Gaudir el procés.
3. Treballar sempre en equip.
4. Aprendre.
​
MÚSICA:
​
La cançó que hem escollit ha estat "From the dining Table" de l'artista Harry Styles, per diverses raons.
​
​-La primera és perque aquesta és una cançó que ens agrada molt a totes i ens ilusionava molt fer-la.
​-La segona perquè és una cançó que encara que té un ritme i una melodia lents, té un significat molt profund que aconsegueix emocionar a la gent.
​-Per últim, l'hem escollit perquè nosaltres no tenim cap capacitat vocal i aquesta té un to bastant senzill, ja que casi no té pujades i baixades.​
​​​
Nosaltres anem a fer la nostra pròpia versió de la cançó, cantarem i farem la part instrumental nosaltres mateixes.
​
PROGRAMES I MATERIALS UTILITZATS:
​
-
Adobe Premier: per l'edició del videoclip
-
Adobe Afterlight: per l'edició del cartell publicitari
-
: per l'edició de la cançó
​
-
Iphone 13: per la grabació del videoclip
-
Trípode: per sostenir el mòvil
-
" : per la cançó
​
INSPIRACIONS:
​
Per tant de trobar la nostra referència per l'estètica, la temàtica o dels plans del nostre videoclip hem fet un recull d'escenes de les nostres pel·lícules i sèries preferides, o de videoclips i curtmetratges que ens agraden, ja que pensem que per la realització d'una peça audiovisual és molt important tenir una base i una idea per després fer-ho a la teva manera. Aquí deixo una petita recol·lecció de links de les que han sorgit les nostres idees:
​
​
DESENVOLUPAMENT DELS PERSONATGES:
​
-
Protagonista: Marta
-
Tipus de personatge: principal
-
Interpretat per: Clàudia
​
La Marta és una noia adolescent que està passant per un mal moment. Recentment ha mort la seva parella i no ho porta bé. La troba a faltar i el seu dia a dia és un infern. No és capaç de ser feliç sense ella. En el passat, aquesta noia semblava una persona totalment diferent, era feliç i per a ella la seva parella ho era tot, i des de que no està, ja no és la mateixa.
​
-
Parella: Raquel
-
Tipus de personatge: secundari
-
Interpretat per: Helena
​
​
La Raquel es representa com un ànima lliure, una noia que contagia alegria i felicitat i que despren pau i amor, és per això que després de la seva mort la Marta estava tan deprimida.
​
-
Amigues: Emily i Lily
-
Tipus de personatge: secundari
-
Interpretades per: Iris i Ariadna
Les amigues de la Marta comprenen que ella es troba en una situació molt dura, i és per això que elles intenten animar-la i l'intenten portar a festes per a que s'aclari i intenti passar una bona estona.
​
STORYLINE:
​
La protagonista és una adolescent que està passant per una etapa mental molt dura, pateix depressió. En el videoclip representarem el dia a dia d’una persona que ha de pretendre que està bé, quan en realitat no és feliç. La protagonista busca evadir aquella tristesa que li turmenta. Aquesta depressió és deguda a que troba a faltar a la seva parella que recentment ha mort. La història termina amb la protagonista en el moment definitiu on vol allunyar-se d'aquest malson i la història fa un gir inesperat on en lloc de pretendre que està bé s'enfronta als seus problemes.
​
ESCALETA:
Cartell publicitari del videoclip.
"Love is so short forgetting is so long"- Pablo Neruda
GUIÓ TÈCNIC:
GUIÓ LITERARI:
​
La història comença amb la protagonista aixecant-se. Es veu com que el primer que fa és prendre les seves medicines, que segons la seva situació s'intueix que són antidepressius. S'acaba de despertar, però els seus pensaments ja li turmenten de bon matí, i se li veu desganada, sense ànims de seguir amb el dia. Podem veure la seva habitació desendreçada, per tant, es dedueix que gràcies a això és una persona deixada i desorganitzada, a la que ja no li importen gaires coses.
​
El següent pla és de la dutxa, i seguidament apareix la Marta amb el cabell mullat. Es posa la roba, agafa la motxilla i es dirigeix a la cuina a esmorzar, bàsicament la rutina d'una persona totalment diferent, la diferència és que a una persona normal no li costaria fer aquestes coses quotidianes, i per a ella suposa tot un esforç aixecar-se cada matí del llit. Se sent buida i atemorida per haver d'aguantar el dia i amb dubte de si hauria de quedar-se al llit i abandonar totes les seves responsabilitats.
​
Seguidament, se la veu de camí cap a l'escola. Agafa el bus, com cada matí, i en baixar-se, camina amb un ritme lent i desmotivat i sense cap expressió, ja que ja no és capaç de sentir res. Es veuen escenes d'ella a l'escola totalment sola, encara que té amigues, ella prefereix estar sense companyia, perquè no vol amargar a ningú amb els seus problemes, i les seves amigues ho entenen i li donen el seu espai sempre que ho necessiti. Però igualment es preocupen molt per ella i volen que s'animi una mica, per tant, la conviden a una festa aquella tarda. La Marta, amb l'esperança de poder oblidar-se de les seves coses accepta la invitació, però sap que segurament voldrà anar-se'n a mitja festa.
​
Es veu la protagonista anant cap a casa amb les seves amigues, ja que aquestes volen preparar-la perquè canviï la seva roba, la qual no renta des de fa dies, per maquillar-la, i pentinar-la, amb la intenció de fer-la sentir millor. Però ella en veure a si mateixa així, se sent estranya, pel fet que així solia lluir ella en el passat, quan era feliç, i se sent fora de lloc i com interpretant un paper que no és ella.
Van al supermercat a comprar alcohol, i després es dirigeixen a la festa. Hi ha molta gent, tothom balla, riu i beu. I ella, sense poder evitar-ho, s'aparta de tothom. No vol estar allà, i es nota. Les seves amigues l'animen, però ella no és capaç de continuar endavant. Al cap de l'estona, s'escapa, però no direcció cap a casa, sinó que va cap al lloc especial de la seva parella i ella. No aguanta estar allà, però sent la necessitat d'estar-hi, plora desconsoladament. De mentre, les seves amigues la busquen, però no saben on pot estar, estan molt preocupades. La Marta agafa una carta de la seva butxaca, i la crema, el qual ha sigut l'acte més valent per part seva des de la mort de la Paula. Aquí acaba el videoclip.
Entremig d'aquesta trama, els records envaeixen el pensament de la Marta, es veuen a elles dues en passat gaudint i passant una bona estona. Es nota molt el contrast de la personalitat d'abans i la d'ara, ha canviat. Riuen, es diverteixen... Semblen històries totalment diferents la del passat i la del present.
​
STORYBOARD:
