Cinema espanyol

CINEMA ESPANYOL: Helena Espada i Judith Moreno

1. Context sociocultural, artístic i geogràfic

Anys 50:

Moment de pobresa i endarreriment.
Quan va finalitzar la Guerra Civil, el país estava enfonsat.
Va afectar al tema artístic.
Molts artistes van agafar aquesta tràgica situació i van fer referències a les seves obres.

Anys 60:

S’han anomenat els «feliços 60» o els «anys daurats»
Situació d’estabilitat política i econòmica en gran part del món.

A Espanya:

L’integració a la ONU.
Pla d’Estabilització
Pujada al poder dels tecnòcrates catòlics de l’Opus Dei
S’acabà l’autarquia econòmica i l’aïllament polític
Franquisme s’integrà plenament en el món capitalista.
Turisme passà a ser un element important en la seva economia

Anys 70:

Inici de la decadència del model de societat de creixement i plena ocupació que havia predominat als feliços 60.
Dècada de canvis, d’experimentació, d’evolució, de trencament, d’estètica molt reconeixible.
Espanya va canviar d’era.
Canvis en molts terrenys del coneixement: la música, el cinema, els costums quotidians, la publicitat, els valors socials, el periodisme, l’electrònica, les relacions familiars...

Anys 80:

Acceleració de la mundialització de l’economia.
Indústria i inversions es desplaçaren cada cop més d’Europa i USA als països del 3er món.
Capitals es mogueren cada cop amb menys controls.
Crisis econòmiques eren cada cop més freqüents.

2. Característiques principals del corrent

Anys 50:

Caràcter històric
Valors patriòtics
Temàtica religiosa
Sorgeix el cinema policíac, busquen la representació més realista possible
Cinema negre
Tractament de temes tabús

Anys 60 i 70:

Grans canvis al cinema. ( aparició del 3D, Cinerama o el Odorama)
Pantalla panoràmica
Produccions a Europa pels americans, ja que estalvien diners
Cinema alternatiu i experimental, complex i compromès
Poc comercial
Vanguardista
Punts de vista revolucionaris com el feminisme
De baix presupost
Apareix el cinema d’autor

Anys 80 i 90:

Aparició de dvd, i la televisió per cable
Augment del cinema jove, el sexe i les drogues
Ús d'efectes visuals
Utilització del magnetoscopi, creat per Ampex (1956).
Entreteniment domestic

3. Pel·lícules representatives

Mujeres al borde de un ataque de nervios:

-Pepa: acaba de passar per una ruptura

-Iván: li deixa un missatge dient que li prepari una maleta amb les seves coses

-Pepa no aguanta la casa plena de records i la lloga

-Mentres ella espera que vingui l’Ivan a recollir les coses, la cosa s’omple de gent de la qual aprendrà de la soledat i la locura

Trailer Mujeres al borde de un ataque de nervios - YouTube

Pepi, lucy y bom:

-Lucy: ama de casa

-Pepi: veïna “moderna”

-Bom: rockera

-Formen un trio disparatat que viu al ritme de la Movida Madrilenya

-La violació de la Pepi modifica el destí de tots els personatges

TRAILER PEPI, LUCY Y BOM - YouTube

El verdugo:

-José Lluís: vol emigrar a Alemanya per ser mecànic

-La seva nòvia es filla d’un verdugo

-Aquest obliga a Jose Lluís a ser també un verdugo

El Verdugo (1963) ORIGINAL TRAILER [HD 1080p] - YouTube

Bienvenido mr marshall:

-Villar del Rio (poble)

-L’alcalde rep el plan marshall (projecte econòmic americà per la reconstrucció d’Europa)

Bienvenido Mr Marshall trailer - YouTube

4. Directors, actors, guionistes, compositors de música...

Pedro Almodóvar

-Director, guionista i productor espanyol

-2 premis Oscars, 1 premi Ariel i varis premis Goya

-2017: president del jurat del Festival de Cannes

-Estil únic on el melodrama clàssic el combina amb elements de la cultura espanyola i la kitsch.

-Importància al color.

-Tangos, boleros i coples.

-Mostra la sexualitat, les drogues i la homosexualitat.

-”Chicas Almodóvar”

-Un dels membres més importants dins la Movida madrilenya.

-Influencia a Lucrecia Martel o Quentin Tarantino.

La movida madrileña en 7 minutos - YouTube

2. Luis García Berlanga

-Director i guionista espanyol

-1 premi Goya, entre d’altres

-Canvia el cinema espanyol (en aquell moment propagandístic)

-Treballava amb Rafael Azcona.

-Misoginia, drames conjugals i erotisme.

-Sabia fer de temes senzills una trama complexa, amb brillantor narrativa.

-Reflexa la cultura espanyola a les seves obres.

-Humor satíric i bordaç.

-Tractava temes polítics (anarquista obertament)

-Fetitxes.

3. Juan Antonio Bardem

-Director espanyol

-1 premi Goya, nominat a un Oscar amb “La venganza”

-Primer director espanyol convidat com a jurat al festival de cinema de Cannes.

-Creix a una família d’artistes.

-Company de Berlanga, treballant junts posteriorment.

-Molt aclamat internacionalment.

-Problemes deguts a la censura que li fan gravar a altres països com Mèxic, Argentina o Bulgaria.

Lo que la censura ocultó - YouTube

Altres directors importants a destacar:

-Carlos Saura

-Luis Buñuel

-Víctor Erice

-José Luis Guerín

-Fernando Fernán Gómez

-Josefina Molina

-Iciar Bollaín

-Ana Mariscal

Guionistes importants a destacar:

-Luis Buñuel

-José Luis Borau

-Diego San José Castellano

-Pilar Palomero

-Icíar Bollaín

Actors importants a destacar:

-Penélope Cruz

-Imanol Arias

-Carlos Larrañaga

-Paco Martínez Soria

-Sara Montiel

-Carmen Maura

-Luis Tosar

-Amparo Soler Leal

-Carmen Sevilla

-José Luis López Vázquez

Compositors importants a destacar:

AUGUSTO ALGUERÓ (1934-2011): Parella de Carmen sevilla, compositor de música per pel·lícules com Torrente, introdueix la música moderna en el Jazz. Composa per obres protagonitzades per Marisol o Rocío Dúrcal.

ADOLFO WAITZMANN (1930-1998): D’origen argentí, autor de bso com Atraco a las tres o el musical Diferente (primera película espanyola que tracta l’homosexualitat).

LUIS DE PABLO (1930): Introdueix la vanguardia a la música del cinema espanyol, en el gènere de l’electroacústica. Treballa per Saura o per Víctor Eríce.

JOSÉ NIETO (1942): Gran protagonista a l’època dels 80, compositor de bastantes pel·lícules del director Vicente Aranda.

BERNARDO BONEZZI (1964-2012): Gran personatge de la movida madrileña, treballa amb Almodóvar en diverses ocasions i guanyador d’un Goya.

Las Mejores Bandas Sonoras / Españolas - YouTube

5. Cartellisme

POSTGUERRA I TRANSICIÓ

A la postguerra espanyola, les grans productores i distribuïdores copien per als seus cartells el model americà de l'star-system.

Per a aquestes grans empreses, al petit cinema espanyol van treballar cartellistes que arribarien a ser clàssics del cartellisme nacional, com:

El tímid aperturisme dels anys seixanta i la dècada de 1970 va atreure a la indústria del cartellisme famosos humoristes gràfics. Alhora, la transició democràtica va professionalitzar aquest sector artesà, posant-lo definitivament en mans de la indústria publicitària del cinema.

CARTELLS I CENSURA

Alguns estudiosos del cinema espanyol han abordat el capítol de l'actuació de la censura franquista a l'estètica i ètica concretes del cartell de cinema. Aquests manuals abasten el període entre els anys 1937 i 1977, i es van publicar per primera vegada ja al segle XXI. La repressiva normativa dels censors no va oblidar intervenir el material gràfic de vegades a nivell local i, en general, a escala nacional i amb caràcter estatal. També es van donar casos de censura prèvia dels materials a càrrec de les mateixes distribuïdores cinematogràfiques espanyoles.

Els cartells censurats van veure desaparèixer escots generosos, vestits entallats i en general el més mínim aspecte de dibuix eròtic o seductor. També es van canviar títols de pel·lícules que resultaven irreverents o poc adequats segons les estretes mires de l'autoritat tant civil com a religiosa. Menys anecdòtiques van ser les prohibicions en cartells o programes de mà, dels noms de determinats actors, directors considerats antifranquistes. Aquesta 'normativa selectiva' va afectar de manera específica les produccions estrangeres o autors i directors exiliats.

En el decàleg de la censura franquista aplicat amb caràcter 'oficial' el 1945, apareixia un 'mandament' específic per a la cartelleria publicitària, tant en pel·lícules espanyoles com estrangeres, el text de les quals era: "Censura del material publicitari de les pel·lícules".

CARTELLISTES DEL CINEMA ESPANYOL

Jano

Jano encarnava gràficament el cinema que s'havia vist a Espanya entre els anys 40 i 70.
El seu estil característic: una gran capacitat per al retrat i l'eficàcia dels seus cartells, era el que buscaven els que el contractaven.
Va realitzar els seus primers treballs durant la Guerra Civil per al butlletí de la Llar del Combatent Català a Madrid. Allí va néixer la seva vocació com a cartellista.
Encara que va desenvolupar gairebé tota la seva carrera al cinema també va fer cartells de teatre, circ, portades de llibres i còmic.
Els encàrrecs arribaven de les distribuïdores: li feien unes quantes fotos en blanc i negre d'actors i escenes de la pel·lícula, la sinopsi i una mica de material promocional si es tractava d'adaptar una gràfica estrangera . Amb això havia de resoldre el cartell, els clixés de premsa, el pressbook i el programa de mà en, aproximadament, una setmana.

Macario Gómez Quibus

Pintor, ilustrador, cartellista català.
Als seus cartells distingim valors de difícil coincidència en altres autors. D'una banda, el seu inconformisme creador, qualitat que va evitar l'amanerament de les composicions; també que aquestes se cenyissin a un estil gràfic predeterminat.
Els seus registres creatius van ser infinits, cosa que li va permetre una versatilitat gràfica de brillantor anàloga en tot tipus de gèneres. També cal destacar la seva indestructible rebel·lia creativa, la mateixa que el va portar a plasmar infinitat de creacions sota codis de gran simbolisme: al·legories o metàfores que li ocasionaran més d'un problema amb els responsables de publicitat de les productores
Títols com Los diez Mandamientos, El verdugo, Agente 007 contra el Dr. No, Carmen la de Ronda, La Millonaria, Lemmy contra Alphaville, etc.

Ceesepe

Pintor i il·lustrador espanyol.
Autor prolífic, especialment en dibuixos i collages, el seu estil es pot enquadrar al pop art.
Va ser un dels pintors més populars del boom artístic de la moguda madrilenya. La seva obra en aquesta etapa es compon de serigrafies, cartells de cinema, caràtules de discos i il·lustracions.
Cartells per a pel·lícules com Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980).

Iván Zulueta

Cineasta i dissenyador espanyol.
És conegut principalment pel seu treball com a director i guionista de la pel·lícula Arrebato i com a cartellista de les primeres pel·lícules de Pedro Almodóvar.

Altres: Juan Gatti, Oscar Mariné, Cruz Novillo

MILLORS CARTELLS DEL CINEMA ESPANYOL

‘Surcos (1951)
El Verdugo’ (1963)
‘El espíritu de la colmena’ (1973)
‘La escopeta nacional’ (1978)

Influència d’aquest corrent en gèneres posteriors
Reflexió

El cinema espanyol em sembla que ha evolucionat molt i ha influit totalment la situació política en la temàtica i l'estètica global de les pel·lícules, i això m'ha semblat de lo més interessant, veure reflexada indirectament la societat, li dona encara més més significat. Encara que jo he gaudit molt més el tema de la Movida Madrilenya, m'ha agradat també investigar sobre la Censura ja que em sembla un moviment molt gran que no permitia la lliure expressió, i és força interessant com amb el Postfranquisme el poble es va revel·lar després d'aquesta època d'opressió. En definitiva, és un moviment imprescindible per conèixer la situació que hi havia al passat que ha ajudat a formar les bases del cinema que coneixem avui dia.