Al MACBA (museu d'art contemporani de Barcelona) vam veure tres exposicions diferents: "Un segle breu", "En temps real" i "Apunts per un incendi dels ulls", totes composades d'obres de molts artistes diferents.

​

Un segle breu

dkal

Aquesta exposició, comisariada per l'equip del MACBA, presenta

obres de manera cronològica que van des del 1929 fins ara. Tracta

una història narrada des de la perspectiva de Barcelona i el seu

context inmediat. Està formada per nou sales, les quals cadascuna

en representa una dècada, acollint en una sola exposició tot un

segle d'experiències cambiants en l'art.

 

Tracta des de la transformació de Barcelona als anys 30 fins i tot

l'implicació de l'art a la Guerra Civil, també els primers intents de

recuperació cultural durant la posguerra i l'eclosió internacional de

les revolucions socials i polítiques dels anys 60. Arribant als anys 70

i 80, on el feminisme i les polítiques d'identitat impactàven molt en

l'art, i als 90, on l'art es va ficar en temes com la memòria, la

corporalitat, la crítica del neoliberalisme global... I ja parlant de les

últimes sales d'aquesta exposició, als 2000, que aprofundia i

radicalitza la seva crítica a la globalització, donant lloc a un art més

performatiu i colaboratiu que dona en evidència el malestar

contemporàni.

​

Aquesta exposició em va semblar molt interessant, perquè vam

poder veure l'evolució artística de l'art a Barcelona dècada per

dècada i era molt curiòs la gran diferència en quant a tècniques,

temes que tractàven... d'una sala a altre. A més que va ser de gran

ajuda tenir-ne una guía perquè ens anava explicant el context

històric de cadascuna i les obres que a nosaltres ens interessàven

més, i això potser ens va ajudar a gaudir-la més. I a nivell artístic,

també em van impresionar molt, n'hi havia molta varietat, tant

escultures, pintures, fotografíes... A continuació, deixaré

fotografíes de les obres que més em van cridar l'atenció.

​

djjdk

En temps real

jdjdk

Aquesta exposició,creada per Rafael Tous, el qual va reunir les

obres d'un grup d'artistes i va crear "En temps real". 

 

Aquesta mostra un recorregut significatiu per les pràctiques

experimentals els anys 70 i 80 a Catalunya, a través de diversos

àmbits. L'art de l'acció, l'interacció amb la natura, l'interés pels

mitjans de comunicació i el nou consumisme, la crítica social i

política, la paraula i l'incorporació de l'objecte són alguns del

aspectes tractats. Les obres presentades visibilitzen les

inclinacions i preferencies del coleccionista particular, que en

l'acte de coleccionar troba la seva pròpia forma d'expressió.

​

Personalment, em va semblar una exposició amb obres molt bé

escollides per representar el que el Rafael volia transmetre, que

compta amb una gran varietat d'elements, i això la fa un espai molt

divers. Les obres que hi havia et feien reflexionar, això és el que

més busco quan vaig a veure una exposició, que siguin obres

amb significat que et fagin pensar en el que volen dir. Per tant, 

aquesta exposició va estar molt encertada i la vaig gaudir molt.

Al costat, adjunto les obres que més em van agradar.

​

jdsj

Apunts per un incendi dels ulls

​

L'exposició és un conjunt d'obres de diversos artistes que 

s'exhibeixen per primera vegada a Barcelona, i són obres

encarregades a propòsit i fetes recentment.

​

Compta amb un munt de disciplines artistiques diferents, ja

sigui el vídeo, la pintura, l'escultura... o sigui que és molt

diversa, i aquesta impulsa el desig de defensar i verificar la

realització d'exposicions com experiències que envolten el 

nostre cos com a un tot sensible en l'espai.

Alguns dels temes que aquestes obres tracten són: l'imatge

que la ciutat té de si mateixa, els conceptes de reparació i 

pertenència, la disidència del gènere i la nostra relació amb la

vida no humana.

​

M'hagués agradat poder haver tingut un guía que ens l'expliqués

ja que la vam veure pel nostre compta llavors no estic tant 

informada de la temàtica d'aquesta, encara i així, les obres eren

increíbles i em va agradar molt l'estètica de l'exposició.