Director: Ken Loach

Biografia del director: Ken Loach és un director de cinema britànic, autor de títols com "Hidden agenda", "Land and freedom" o "My name is Joe", i es caracteritza per plasmar les seves inquietuds polítiques i socials amb un fort component de denuncia. Realitzador hereu del Free cinema, la seva obra va indicar particularment en la situació de les clases més desfavorides del Regne Unit.

Gènere: Drama/ drama familiar/ familia.

Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d'autor/social.

Format de la pel·lícula:  Format de 35 mm o pas universal

 

1.Argument  

Ricky, Abby i els seus dos fills formen una familia molt unida, encara que amb dificultats salarials. La mare treballa de cuidadora, i el pare ha anat passant d'un ofici a un altre, i encara treballar moltíssim i esforçar-se molt, saben que mai tindran una seguretat econòmica ni una casa en propietat. Llavors decideixen apostar-ho tot, i Abby ven el seu cotxe perquè Ricky es pugui comprar una furgoneta i es converteixi en repartidor per compte propi, sent així el seu propi cap. Encara que el que semblava la seva salvació, els porta completament a la ruïna.

 

2. Recursos visuals:

-Plans: hi ha diferent tipus d'enquadrament depenent de les emocions dels personatges. Es fan plans més oberts en moments de tranquil·litat i pau, es fan servir molts pocs plans estàtics que fan entendre que alguna cosa passarà.

-Moviment de la càmera: una característica destacable de la pel·lícula és que la càmera sempre és estable. 

-Posada en escena: les escenes són simples i quotidianes, transcorren a la casa de la família, a la furgoneta del pare, el magatzem a on treballa el pare o hem pogut veure alguna escena puntual a les respectives cases de les senyores que cuida la mare. La casa a on viu la família és senzilla, acostuma a estar desordenada representant l'estil tant estresant de vida que porten i el poc temps que tenen de manetenir-la. Els personatges principals estan en una baralla constant tant entre ells com amb el seu propi diàleg intern.  Se sent molt propera a la realitat i resulta impossible contenir la ràbia en observar les diferents injustícies per les quals travessa el protagonista. 

-Actors: els actors que donen vida a la pel·lícula són: Kris Hitchen→ Ricky, Debbie Honeywood→ Abby, Rhys Mcgowan→ Seb, Katie Proctor→ Liza Jane, Ross Brewster→ Maloney, Charlie Richmond→ Henry, Julian Ions→ Freddie, Sheila Dunkerley→ Rosie, Maxie Peters→ Robert, Christopher John Slater→ Ben, Heather Wood→ Mollie, Albert Dumba→ Harpoon, Natalia Stonebanks→ Roz, Jordan Collard→ Dodge, Dave Turner→ Magpie

-Continuïtat: la pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais i personatges. Té un ordre cronológic que li és falmiliar a l'espactador. Segueixen als personatges d'un lloc a un altre i et presenten l'interior i exterior dels espais quan la càmera acopmanya un personatge.  No hi ha flashbacks ni flashfowards. L'audiència s'assabenta dels events del passat mitjançant relats que expliquen els personatges o fotografies mostrades. 

-Escenografia: filmada a Anglaterra.

​

3. Recursos estilístics: 

-Banda sonora: feta per George Fenton. No és un aspecte en qual la pel·lícula destaqui però ambienta i ajuda a la continuïtat de la pel·lícula, son més importants els sorolls d'ambient de la ciutat i dels llocs de treball. Aquest donen tensió i en moments que no hi ha una gran acció també es veu com els silencis amb l'ambient també son importants.

-To del llenguatge: informal o familiar, el llenguatge que s'utilitza en la pel·lícula és col·loquial ja que era la història del dia a dia d'una família, encara que depenent del context i situació canvia. A vegades utiliza un to més irònic o tràgic.

-Llum i color: Llum natural en la majoria del film però considero que té poca il·luminació en el sentit de que és una pel·lícula molt apagada  amb colors desaturats, predomina el gris i els colors fred i sempre està nublat.  Aquesta “foscor” dóna una sensació de tristesa. Però si que es veritat que en les escenes on surten feliços utilitzen tons més càlids o surt el sol.

-Vestuari: es tracta d'unes peces de roba adients en cada moment i per a cada personatge, pijama, uniforme escolar, de treball... per la qual cosa dona una sensació de realisme i quotidianitat a l'escena doncs també és el que es vol transmetre.

 

3.Tria un personatge i fes la descripció  

Descriuré a la Liza, la filla petita de la familia, que encara ser una cría, és molt madura i la raó per la cual segueixen units. És un personatge fundamental i molt important en l’argument de la pel·lícula, és la filla i la germana però a part de representar aquests personatges ella és la unió de la família, especialement entre el germà i els pares i sense ser intencionat, càrrega amb els problemes de tots sense que ningú es doni compte.

 

És un personatge molt fort sobretot tenint en compte l'edat d'aquesta, és admirable la seva valentía i la seva implicació amb la família quan no són els problemes que li pertoquen a la seva edat. Una escena molt memorable d’ella és quan confessa que ha sigut ella la que ha robat les claus de la furgoneta mentres plora mostrant, ingenuament com vol que tot sigui com abans.

Representa l'inocència i aporta aquella llum que la familia necessita en aquells moments de foscor, no és un personatge que destaqui com per exemple ho fa el seu germà però és la que aporta el pegament de la família i la seva relació amb aquesta fa que la història es desenvolupi.  

​

4.Tria una escena per explicar-la

L'escena que més em van cridar l'atenció va estar l'escena final. El pare decideix marxar a treballar, tot i que la seva família li havia prohibit degut a estar ferit. És un primer pla del pare on apareix ell de perfil, des de la perspectiva del copilot. Es poden apreciar les ferides que té i també la seva expressió facial revela el seu estat de patiment i frustració . El color de la escena és blau i gris, el so és el propi soroll del clip, ell fent sorolls de plor i sospirs de malestar. L'enquadrament és estàtic, gravat per una persona amb la càmera a les mans. L'escena acaba amb la pantalla enfosquint-se, deixant un final obert. Considero que és una escena "simple" però clara, que retrata i resumeix amb claredat què és el que ha passat al llarg de la pel·lícula, quin és el tancament final d'aquesta i l'ampli arc del personatge principal que ha transcorregut al llarg de la pel·lícula.