El sentit de l'escultura
A la fundació Joan Miró vam tenir el plaer de presenciar l'exposició "El sentit de l'escultura, comissariada per David Bestué.
Aquesta ofereix un recorregut per diferents peces escultòriques. Mostra una gran varietat tant de l'època on es feta, des del material, la tècnica, el significat... Aquesta exposició es divideix en cins zones diferents: El Sentit De L'Escultura, Ars Infamis, Present Continu, Contacte i Un Cos Nou, les cuals cadascuna recollia un conjunt de peces úniques i molt interessants.
Resumint-ho, en general aquesta mostra com l'escultura sempre ha tingut una relació amb la realitat, amb la plasmació d'objectes, cossos i relats al llarg de l'història, i com segueix mantenint nexos amb les primeres expressions de la pulsió escultòrica. Representen cuestions com la còpia i la representació de la realitat, l'exploració amb les propietats físiques de l'escultura, la relació entre objecte i subjecte, la relació de l'escultura amb el temps, o la representació de la figura humana i l'expressió d'emocions complexes com per exemple el desig sexual.
Aquesta comença principalment amb l'època premoderna, però es bassa sobretot en el principi del segle XX i l'actualitat. Una dada curiosa, és que el títol neix dels escrits del poeta Mario Montalbetti, que defensen "el sentit" de forma literal.
L'exposició em va inquietar moltíssim, no era conscient del munt de materials, formes, maneres hi ha per fer una escultura, ja que normalment lo primer que t'imagines per la paraula escultura és la típica figura esculpida a tamany real d'un home, però la veritat és que aquest terme és molt versàtil i les possibilitats són infinites, i això ha quedat reflexat per exemple amb obres fetes amb escuma. Altre obra que em va causar molt interès va ser un conjunt de cinc escultures totalment diferents i fetes a diferents èpoques que representàven un cap humà, i a la meva sorpresa, la que semblava més antiga era la més recent i la que semblava més moderna era la més vella, i això em va donar molt qué pensar i va canviar totalment el meu punt de vista.
En conclusió, pel meu gust és una exposició exquisita, amb varietat, que et fa reflexionar. Per mí va significar un absolut viatge entre les diferents èpoques i veure el seu recorregut va ser molt pedagògic.
Colecció Joan Miró
Com ens va sobrar temps, vam aprofitar per visitar l'exposició permanent del lloc, que encara que no vam tenir cap guía que ens pogués explicar les obres, les vam gaudir molt i va enriquir molt la nostra visita. Mai havia vist cap obra de l'estil de Miró, té una tècnica molt única i especial, que captiva. Sens dubte em va encantar, encara que penso que les obres careixen de sentit, però aquesta és una de les peculiaritats de l'art, no té perquè tenir sentit. Em va obrir molt la ment i altre cosa que em va impactar va ser el tamany, eren obres inmenses, el que les feia encara més inquietants.
